Com gestionar la creació d'objectes d'aprenentatge multimèdia, de Manuel Area

Setmana del 11 al 17 de maig:

Avui, us vull comentar una revista on-line, anomenada @TIC. REVISTA D'INNOVACIÓ EDUCATIVA I TICS.

En aquesta revista, he trobat una entrada publicada on parla de com gestionar la creació d'objectes d'aprenentatge multimèdia. És una presentació de Manuel Area (professor de la Universitat de Laguna, que ha fet recerca sobre aquest tema) que especifica amb claredat els passos a seguir quan el professorat es planteja l'elaboració de materials multimèdia.

Aquest estudi el trobarem dins del blog d'aquest docent: http://ordenadoresenelaula.blogspot.com/2009/02/como-gestionar-un-proyecto-de-creacion.html

Manuel Area identifica 5 grans fases en la gestió d'aquest tipus de projectes multimèdia:

1. Fase de planificació
2. Fase d'execució o desenvolupament
3. Fase d'evaluació del prototip
4. Fase d'elaboració del producte final
5. Fase de difusió

A més a més, perquè aquests conceptes s'entenguin, en el mateix blog, posteriorment a la petita explicació que fa aquest, hi ha una presentació de diapositives relacionat amb aquest tema.


Això, com a futurs docents ens pot anar bé en l'àmbit d'organització, tant personal de com a treball; per això, crec que és adequat tenir-ho en compte.

França estudia prohibir els mòbils en els col·legis per qüestions de salut

Setmana del 4 al 10 de maig:
El govern de Sarkozy planeja obligar a vendre terminals que funcionin exclusivament amb el sistema de "mans lliures".


Les autoritats sanitàries de França estudien prohibir l'ús de telèfons mòbils en les escoles de primària pels possibles riscos per a la salut dels menors.

De moment, és una mesura en l'estudi, a l'espera de l'informe sobre els efectes de les ones que emeten aquests aparells que elaborarà l'Associació francesa de seguretat sanitària del medi ambient i el treball (Afsset), segons informa el diari 'Le Monde'.

Mentre no es coneguin les conclusions d'aquest estudi, "la prioritat del Govern" francès serà l'aplicació del principi de precaució, segons la secretària d'Estat d'Ecologia, Chantal Jouanno.

Les escoles de primària franceses tindran, de moment, llibertat per prohibir o no l'ús de telèfons mòbils, encara que les associacions mediambientals i de defensa dels consumidors recomanen que, almenys, han de limitar al màxim la seva utilització i, especialment, entre els menors de 12 anys.

Algunes d'aquestes associacions proposen als operadors que ofereixin serveis específics per als més petits, com per exemple, una oferta exclusiva de missatgeria de text, és a dir, proveir telèfons sense servei de veu, amb els quals els nens sol puguin enviar i rebre missatges.

Una altra de les propostes consistiria a fer obligatori l'ús de cascos per parlar amb telèfons especialment creats per funcionar exclusivament amb el sistema de "mans lliures".

Són iniciatives sorgides després dels debats celebrats en una taula rodona, sota el títol de 'Radiofreqüències, salut i medi ambient', que va reunir a representants d'associacions de consumidors, d'operadors de telecomunicacions, i dirigents polítics, inclosa la ministra de Sanitat, Roselyne Bachelot.

eTwinning

Setmana del 23 d'abril al 3 de maig:

eTwinning és una acció educativa de la Unió Europea que fomenta l'establiment de projectes escolars de col·laboració a través d'Internet, entre dos o més centres escolars de països europeus diferents. Actualment, és una mesura d'acompanyament de Comenius i participen 32 països. Les eines escolars, cada cop més freqüents a Europa, motiven als joves de països diferents per a que treballin de forma col·lectiva. Aprenen d'altres cultures a la vegada que practiquen destresses relacionades amb les noves tecnologies i les llengües estrangeres. Poden participar professors, alumnes, directors i personal de recolzament.

eTwinnig constitueix una mesura de l'acció Comenius dins del Programa d'Aprenentatge Permanent, posat en marxa el gener del 2007 i que està previst que finalitzi el 2013.

Consisteix en crear un projecte de col·laboració escolar entre dos o més centres educatius de països diferents perteneixents a la UE a través d'Internet, de manera que aprenen un de l'altre, comparteixen punts de vitsa i creen vincles d'amistat.

Així, s'obtenen beneficis pedagògics, socials i culturals a la vegada que es promou la consciència del model europeu de societat multilingüe i multicultural.

Melt

Setmana del 20 al 27 d'abril:

Melt és un projecte centrat en la catalogació de recursos educatius en que el Ministeri d'Educació participa a través del ISFRRP. Està finançat pel programa eContentplus de la Direcció General de la Informació i Mitjà de la Comissió Europea.

Melt ha aconseguit establir una gran base de dades europea d'objectes digital d'aprenentatge, en el qual s'accedeix des del portal europeu per a professirs. Aquest portal incorporarà algunes de les funcionalitats de l'anomenat software social i la web 2.0, com són les valoracions i comentaris dels usuaris, o la gestió de "favorits" a l'estil "delicious". Es pretén amb això que el professorat, com a destinatari del projecte, contribueixi a proporcionar informació sobre els recursos, que reflecteixi la seva acceptació i ús real en diferents contexts d'aprenentatge.

Per arribar a aquest objectiu, en el projecte es va realitzar una primera fase de catalogació professional dels recursos educatius amb cada matèria, els quals van generar una fitxa d'informació sobre el recurs d'acord amb l'estàndard de catalogació LOM. La segona fase, oberta encara a la participació de qualsvol professor interessat, pretén recollir l'anomenada catalogació social que fan els professors que accedeixen al portal a partir dels seus comentaris i valoracions.
En el projecte 'sha investigat especialment en la relació entre dos formes d'abordar l'enriquiment del contingut educatiu: els de priori (abans d'utilitzar) agregats per experts i els a posteriori (després de l'utilització) aportats pels professors.

El projecte Melt continua formant-se al consolidar-se com a servei europeu a través del Learning Resource Exchange (LRE), el qual es continuen afegint nous països i proveïdors de continguts que ofereixen els seus materials als professors europeus a través del portal del LRE.

Una guia preveu als adolescents perquè no cometin delictes a la xarxa

Setmana del 13 al 19 d'abril

El primer problema, ha explicat, és que els nois desconeixen que poden estar cometent delictes, però també ho és la incapacitat dels adults que els envolten per prevenir-los.

La majoria dels nois de 14 a 18 anys que utilitzen Internet de manera habitual desconeixen que moltes de les pràctiques més "normals" de la seva utilització són delites castigats per la llei, i perquè ho entenguin fàcilment el Defensor del Menor ha editat una guia on es comenten casos concrets.

"Baixar-se" música o películes (representa un delicte contra la propietat intel·lectual, sis mesos de presó a dos anys i multa), "penjar" un vídeo sexual d'un company teu (delicte contra la llibertat sexual que pot arribar a la sanció de un a quatre anys de presó) o fer un comentari a favor d'un grup xenòfob (un o dos anys de presó) són delictes delictes que es troben a la xarxa d'internet.

Aquesta situació, el senyor Canalda, Defensor del Menor de la Comunitat de Madrid, és molt més freqüent del que ens imaginem.

Arturo Canalda ha explicat que el primer problema és que els nois desconeixen que poden estar cometent un delicte, però també aquest poc coneixement ve donat pels adults que no tenen interés en parlar mai sobre aquests temes i solucionar problemes, i encara pitjor, que els nens es pensin que a la xarxa ningú els coneix i poden fer el que vulguin.

Per aquest motiu, el Defensor de Menor i la ONG Pantallas Amigas han decidit fer una guia que arribi a tot aquell menor, pares i professors amb informació molt clara sobre que és un delicte dins la xarxa interactiva, de quin grau pot ser aquest i quines conseqüències pot portar a terme.

Segons el Defensor, s'ha constatat un increment en el nombre de menors que participen en delictes greus per Internet relacionats sobretot amb violentar la intimitat personal o sexual, la persecució escolar o la difusió d'actituds sexistes o violentes.

Canalda ha reconegut que molts nois "no entenen" que les descàrregues il·legals són un delicte, encara que insisteix que aquest és més un problema educacional. "No anem a estar perseguint als xavals per això; lo realment útil no és actuar davant aquests petits delictes sinó en els que tenen una incidència directa en les persones: desprestigiar a un company a la xarxa o violentar la seva pàgina web, o la d'un professor. Això té conseqüències demolidores per als xavals", reflexiona Canalda.

Jorge Flores, el director de PantallasAmigas, detalla que ara els menors són també editors de continguts audiovisuals a la xarxa, "tenen una responsabilitat respecte al que publiquen i no tenen referents: ningú els ha sabut advertir".

"Robar una contrasenya és un delicte i fer-se passar per algú també, i ho fan amb molta alegria", explica Flors, mentre Canalda ha demanat que també es consideri delicte l'apologia de l'anorèxia o la bulímia, com succeeix en altres països, però no a Espanya.


Aquesta és una notícia publicada al diari la Vanguardia el dia 27 de març de 2009.

Gates promou a que professors i alumnes tinguin portàtils i recomana més formació a Internet

Setmana del 9 al 15 d'abril:

El fundador de Microsoft anima a aprofitar la caiguda de preus dels ordinadors després de reunir-se amb Zapatero.

El fundador de Microsoft, Bill Gates, ha apostat per aprofitar el descens del preu dels ordinadors personals per fer-los arribar al professorat i als alumnes i ha recomanat també la formació a Internet.
Gates, que s'ha reunit amb el president del govern, José Luís Zapatero, en la seva condició de president de la Fundació Bill i Melinda Gates, ha sigut preguntat en la roda de premsa posterior per l'anunci de l'Executiu de facilitar un ordinador portàtil als alumnes per millorar el sistema educatiu.

Sense fer referència concreta a aquesta iniciativa, ha subratllat la importància que els professors compten amb un ordinador i estiguin formats en les noves tecnologies i ha defensat també l'accés a l'informàtica per part dels alumnes.

Ha recordat amb aquest context que Microsoft ha realitzat projectes amb èxit a escoles espanyoles i ha apostat per estendre'ls.

Feia referència a la implantació de les pissarres digitals en nombrosos centres de primària d'Aragó, que van començar a arribar a les escoles al 2003 gràcies a la col·laboració de Microsoft amb el Govern de la comunitat Autònoma.

La Web 2.0 aplicat a l'educació

Setmana del 6 al 12 d'abril:

La Web 2.0

La Web 2.0 és una forma d'entendre Internet que, amb l'ajuda de noves eines i tecnologies d'ús en la informàtica, promou que l'organització i el flux d'informació depenguin del comportament de les persones que accedeixen a elles, permetent no només un accés més fàcil i centralitzat als continguts, sinó la seva pròpia participació tant en la classificació dels mateixos com la seva pròpia construcció, mitjançant eines cada cop més fàcils i intuitives d'utilitzar.
La Web 2.0 és un concepte, una idea. Per això, canvia de persona en persona, es modifica en cada conversació que es té sobre ella, s'adjunten o es modifiquen aspectes depenent de les necessitats i visions de qui la defineix.

La Web 1.0

La Web 1.0 (és el terme que s'utilitzava per anomenar l'abans de la Web 2.0) es tractava d'un grup de pàgines quasi estàtiques on la gent podia observar continguts predeterminats. Amb l'aparició de sistemes basats en Web (correus electrònics, compres en línia, fòrums, entre d'altres), la Web es va convertir en un espai no només per obtenir dades, sinó per enviar-les, modificar-les i fer transaccions econòmiques amb elles. La Web es va convertir en una plataforma on la gent intercanviava idees, missatges o productes d'acord a les seves necessitats.

Aplicació de la Web 2.0 a l'educació

L'Educació virtual emmarca l'utilització de les noves tecnologies, cap al desenvolupament de metodologies alternatives per l'aprenentatge d'alumnes de poblacions especials que estan limitades per la seva ubicació geogràfica, la qualitat de docència i el temps disponible.
Avui en dia, l'aprenentatge és considerada com una activitat social. Un estudiant no aprèn només del professor i/o del llibre de text ni només a l'aula; aprèn, també, a partir de molts altres agents, com els medis de comunicació, els seus companys, la societat en general, etc.
Encara fa falta un verdader canvi d'actituds en l'educació ja que des de l'explosió d'Internet, la informació està a l'abast de tothom. El professor ha deixat de ser l'orador sagrat, dispensador únic de la ciència. En conseqüència, el seu rol ha de ser definit. Però, realment aquest canvi enacar no s'ha produït i els mestres seguiexen sent aquests oradors. Hem de promoure un aprenentatge col·lectiu.
És aquí on es troba l'oportunitat de les noves tecnologies aplicades a l'educació, així com l'aprofitament de les recents tendències socialitzadores que porta amb ell mateix el projecte de Web 2.0.
Aquest canvi és un procés lent que 's'haurà d'anar formant poc a poc, tenint com a base la comunicació entre educadors i la recerca de retroalimentació significativa per part dels alumnes. Aquest procés de dispersió de la informació de boca en boca és, probablement, la forma més important de transmetre el coneixement sobre l'aplicació, avantatges i inconvenients de les noves tecnologies aplicades a l'educació.

La comununicació educativa reforça les enormes potencialitats comunicatives que ofereixen els entorns virtuals en quant a la socialització. La seva omnipresència fomenta la distribució, intercanvi i circulació d'informació, idees i coneixements. La seva plasticitat permet l'aprehensió sensible de models conceptuals aparellant un enorme salt en la manera d'abordar els objectes de coneixement.
En aquesta creació social de coneixement i intel·ligència, el que es pot promoure en l'educació a distància, utilitzant eines com els edublogs. Existeixen també plataformes d'educació a distància com Blackboard o Moodle amb capacitat per crear fòrums de discussió, on els alumnes es plantegen i fan debats sobre temes de classe. La diferència d'aquestes amb els edublogs recau en l'obertura de dels sistemes: mentre el Blackboard i Moodle estan creades per organitzar grups tancats, limitats per accessos amb contrasenya, els edublogs estan oberts a tot el món, on es pot limitar la col·laboració de temes a un grup d'usuaris, però també es pot posar limitacions parcials, on les col·laboracions principals siguin limitades i els comentaris siguin oberts.

Les persones busquen en l'educació, no coneixements inútils o descontextualitzats, sinó idees rellevants per a la vida diària.

És indispensable que la innovació tecnològica s'acompanyi d'una innovació pedagògica, pel qual és necessari incoroporar els canvis tècnics en l'àmbit de projectes dissenyats i fundamentats des del camp de coneixements de l'educació i, especialment, els cossos docents.
Un entrenament intensiu pels educadors és necessari en el camp de l'educació en línia, però sempre recordant que les noves tendències, o els nous canvis tecnològics, són resultat de cnavis socials profuns i han de ser tractats com tals. Clar que és necessari un entrenament tècnic pels docents, però és important estructurar entrenaments pedagògics i socials en ells mateixos, per promoure un bon ús de les noves eines, de les noves tendències i, així, aprofitar la força col·laborativa que es genera en les noves generacions.
Integrar als alumnes en moments claus del procés educatiu i no només veure'ls com receptius passius d'informació amb breus moments de participació, és el principal repte de l'educació virtual.


Per finalitzar, us deixo una presentació per entendre millor l'evolució de les diferents aplicacions d'Internet i els orígens de les diferents webs existents

http://www.slideshare.net/Alumnos/web-10-web-20-web-30

Ensenyar les TIC, educar amb les TIC

Setmana del 30 de març al 5 d'abril:

En els últims anys, hem assistit a un acens imparable dels canvis en la nostra societat, canvis en els hàbits de la vida de les persones, canvis en els valors dels ciutadans, i canvis en la ciència, en la tecnologia i en l'àmbit social, que s'han anat multiplicant tant en la seva dimensió com en la seva freqüència i impacte, amb una tendència a seguir creixent i a intensificar-se. En aquest escenari, els sistemes educatius no han quedat al marge i encara d'una manera més lenta, s'han anat produint adequacions per ajustar-se als nous paradigmes i a les noves necessitats cognoscitives del futur, en les que ja tenen una gran importància les noves tecnologies de les comunicacions i la informació (TIC).

En aquest sentit, un aspecte molt rellevant en l'educació és el referit a l'ús de les TIC com a part del procés de l'aprenentage. La tecnologia en relació amb l'eduació pot adoptar tres formes diferents: com a objecte, com a aspecte o com a medi. A això, s'hauria d'afegir que les tecnologies s'utilitzen en els centres educatius per a treballs d'administració i organització (distribució d'horaris, repartiment de feines, pagament de nòmines, etc.) encara que en aquests casos no formin part del procés d'aprenentatge dit, ja que no actuen com a ajuda a l'aula o a l'escola.

L'utilització com a objecte es produeix quan s'aprèn sobre aquestes tecnologies sota la forma de cursos com a "ensenyament de l'ordinador" o "informàtica". Aquest maneig està molt extès i ha entrat en la programació escolar, en especial, en l'ensenyament de secundària. Els alumnes es van familiaritzant amb els aspectes més importants de les tecnologies de la informació com a fenomen social dominant i amb la finalitat de preveure l'analfabetisme informàtic.

El repte, en aquest àmbit a l'actualitat, és passar d'impartir cursos introductoris d'informàtica a desenvolupar cursos de major profunditat i complexitat, incidint menys en qüestions tècniques i més en valors, explicant als alumnes les avantatges i possibilitat de les TIC, així com les repercussions negatives que poden derivar-se d'un ús inapropiat o inadequat d'aquestes.

En el cas de les TIC com a aspecte, s'està subratllant les aplicacions concretes de dites tecnologies en l'ensenyament, de manera com s'estan utilitzant en la pràctica professional i en el món empresarial. Aquest ús està molt extès en la formació professional o en la formació assistida per ordinador. Actualment, una formació professional sense aquest tipus de tecnologia és impensable, el qual el seu objectiu principal ha de ser la formació pel treball.

Aquest aspecte de l'ús de les TIC en l'educació pot utilitzar-se per a la definició de programes de formació a la demanda o a distància, així com per a l'organització de programes d'atenció a la diversitat, a través dels quals els sistemes educatius, bé a través dels decrets educatius, bé a través de les programacions a l'aula, donin resposta a les necessitats educatives de les societats complexes com la nostra.

Per últim, en el cas de l'utilització de les TIC com a mitjà d'ensenyament i aprenentatge s'entén que les dites tecnologies són l'eina, el medi, a través del qual els docents poden ensenyar i els alumne poden aprendre. Els instruments que es poden utilitzar són molt variats i poden utilitzar-se en els més diversos camps de coneixement: exercicis de mecanització, sistemes d'aprenentatge individual, simulacions, programes hipermèdia, sistemes de tutories, xarxes educatives, etc. En aquest cas, les tecnologies són el medi que s'utilitza com a ajuda del procés d'ensenyament i d'aprenentatge i no pel seu contingut (com en el cas quan s'utilitza com a objecte d'aprenentatge). És el que es pot anomenar com a "formació amb els medis" i no "pels medis", en els quals les TIC són la clau per a fomentar la curiositat dels alumnes, accedir a un major i més variat número de fonts d'informació, o desenvolupar capacitats tècniques per a la comprensió i l'ús dels llenguatges informàtics.

En definitiva, sembla necessària una revolució de les estratègies i els enfocaments en el camp educatiu en un doble sentit: per una part, per adequar els sistemes informàtics a les noves necessitats educatives de professors i alumnes i, per l'altra part, per afavorir l'aprofitament dels més recents desenvolupaments de les tecnologies de les comunicacions i la informació. Això va a favor del sistema educatiu i de la societat en conjunt, ja que permetrà incrementar la productivitat de l'escola i millorar la formació dels mestres.

Aplicació de la Pissarra Digital a l'escola

Setmana del 23 al 29 de març:

La revolució de la informació i la comunicació és ja una realitat i la societat no es pot comprendre sense la imparable influència de les noves tecnologies.

La incorporació dels ordinadors obre una enorme gama de possibilitat i de concrecions que condueix a multitud d'experiències diverses.

L'objectiu de l'ensenyament és que l'alumne aprengui determinats continguts ja establerts així com l'autoaprenentatge. Aquest és l'objectiu final de la Pissarra Digital, aconseguir que la tecnologia enriqueixi les pràctiques educatives (i no sigui un nou canal) i millorar qualitativa i quantitativament l'aprenentatge de l'alumne.

Al desembre, molts professors d'escoles van assistir a les jornades "Ensenyar amb les TIC, una finestra al futur". Allà van conèixer les noves tendències d'aprenentatges significatius a través de les TIC. Els mestres van sortir amb la idea d'introduir els ordinadors a l'aula (si la PD està en la pròpia aula, s'utilitzarà més que si hi ha que traslladar a tots els alumnes a l'aula d'informàtica).
Posteriorment, per prendre major contacte amb la realitat aquest grup de professors, els de l'escola CEIP "Vistalegre" van visitar el col·legi Anita Arnao de Mula, que en l'actualitat té 10 pissarres digitals i una pissarra digital interactiva. Allà van recollir informació més detallada de la part tècnica, a l'hora de muntar l'equip, així com de les aplicacions didàctiques que es portan a terme.

Els motius que impulsen l'ús de les PD són els següents:
1. La pissarra digital resulta molt fàcil d'utilitzar. Enseguida s'aprèn tot el necessari per començar. El professorat es familiaritza ràpidament amb el sistema, i encara que a vegades haurà de realitzar esforços complementaris, en general, el seu maneig no suposarà una major dedicació.
2. Suposa una font inesgotable d'informació multimèdia i interactiva de manera immediata a l'aula que permet aprofitar didàcticament molts materials realitzats per professors, alumnes i persones alienes al món educatiu.
3. La pissarra digital a l'aula de classe obre una finestra al món i actua com a germen d'innovació i cooperació ja que possibilita accedir a la immensa base de coneixement d'Internet, compartir i comentar tot tipus de materials i treballs seleccionats o realitzats pels professors i els estudiants.
4. L'accés a la informació es realitza de manera immediata. No fa falta dedicar molt de temps a preparar materials, només fa falta conèixer la seva existència a Internet. I quan es consulten abans de la classe, la seva revisió resulta ser gratificant i enriquidora.
5. Possibilita que les classes poden ser més dinàmiques, vistoses i audiovisuals, facilitant als estudiants el seguiment de les explicacions del professorat.
6. Els alumnes estan més atents, motivats i interessats pels treballs. Els temes que es tracten a la classe s'aproximen més a les seves experiències prèvies. Els resulta més fàcil relacionar les coses noves amb el que ja saben.
7. Els alumnes tenen un paper més actiu en les activitats de la classe, participen més, tenen més autonomia.
8. El professorat augmenta la seva autoestima professional: està utilitzant les tecnologies avançades, ha millorat el fer docent, millora la formació de l'alumnat... Explora a Internet i investiga a la classe. Amb els temps va descobrint noves possibilitats metodològiques i molts nous recursos aplicables (sobretot a Internet) pel tractament de la diversitat.
9. Facilita el tractament de la diversitat, ja que permet la presentació d'una gran varietat de recursos.

Els elements bàsics que constitueixen una pissarra digital són:
- Un ordinador multimèdia, amb DVD, altaveus i micròfon.
- Un teclat i un ratolí inal·làmbric poden facilitar la participació dels estudiants des de la seva pròpia taula.
- Una connexió de l'ordinador a Internet d'alta velocitat.
- UN vídeo projector, situat preferentment en el sostre, i accionat amb un mando a distància.
- Una pissarra blanca o pantalla (que pot ser simplement una paret blanca). És preferible la pissarra blanca, perquè permet realitzar anotacions sobre les imatges i textos que s'estan projectant.

L'ús de les TIC a les escoles

Setmana 16 al 22 de març:

La Vanguardia va publicar un article de Mercè Beltran sobre l'ús de les TIC a les escoles.
Parla del Second Information Technology in Education Study 2006 (SITES 2006), promogut per l'Associació Internacional per a l'Avaluació del Rendiment Educatiu, que analitza l'ús i l'aplicació de les TIC i la seva influència en els mètodes d'ensenyament de 22 sistemes educatius: Noruega, França, Estònia, Dinamarca, Tailàndia, Sud-Àfrica, Eslovènia, Singapur, Rússia, Ontàrio, Moscou, Lituània, Japó, Itàlia, Israel, Hong Kong, Finlàndia, Taipé, Xile, Alberta i Catalunya.

La notícia és la següent: http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080821/53524347828.html

Una de les conclusions que trobem en aquest article sobre que Catalunya estigui per la cua dels països amb ordinadors a la majoria d'aules recau la culpa en els educadors per no utilitzar el seu ús. Això succeeix, com a conseqüència que els ordinadors estan concentrats en les aules d'informàtica en ves d'estar repartits per les aules i donar-lis més utilització i aprenentatge.
També s'ha de dir que això depèn de la direcció de cada centre.


En definitiva, crec que s'hauria d'implantar com una mena de llei o pacte entre totes les escoles per implantar l'ús d'ordinadors a les aules.

Noves Tecnologies i Educació, Joan Majó

Hola a tots i a totes!

Per ser el primer dia, us comentaré una conferència que vaig trobar molt interessant de Joan Majó sobre les Noves Tecnologies i l'Educació.

Joan Majó, expert de la Unió Europea en Societat de la Informació i president de l’Information Society Forum, comença exposant els principis sobre els quals es fonamenta la relació entre les TIC i l’educació a les escoles. Aquests tres punts són: com s’ensenyen les noves tecnologies, com s’ensenya a utilitzar-les i els canvis que aquestes provoquen en la societat i que ,a la vegada , es tradueixen o s’haurien de traduir en canvis en el sistema educatiu.

En el marc d’aquest canvi, es troba el pas d’una societat industrial a una societat del coneixement. En Joan Majó defineix aquesta realitat com el producte del desenvolupament de les tecnologies que treballen amb els nombres i la digitalització de la informació. És a dir, actualment els coneixements i els recursos per trobar informació es troben en gran quantitat i són com "com un diluvi”.

La manca d’informació ja no existeix i ara el problema radica en el fet de processar d’una manera correcta o incorrecta la informació.

Tot seguit, en Joan Majó, fa referència al nou paper dels mestres, que hauran de fer una tria selectiva de la informació, per així valorar els seus continguts i saber transmetre’ls als alumnes compartint i debatint el seu significat.

El sistema educatiu també ha de canviar, tenint en compte que ,actualment, la informació té un valor absolutament temporal i cada vegada la seva vida és més curta. Dit d’una altra manera, en acabar uns estudis no tenim la garantia de ser persones completament formades per desenvolupar una professió sense continuar aprenent i reciclant-nos.

També la importància que se li conferia al fet d’acumular i memoritzar un nombre important de coneixements ha desaparegut, donant pas a la facultat per saber adaptar-se a les noves necessitats del mercat i demostrar una ràpida facilitat per aprendre coses quan ho necessitem.

A continuació, Joan Majó, incideix en el fet que en un futur el llenguatge audiovisual ocuparà el lloc del llenguatge escrit i serà imprescindible saber interpretar-lo i treure les conclusions adequades perquè el seu impacte no sigui negatiu o comercial, sobretot en el procés de formació de les persones. El canvi , de la societat s’ha traduït en un canvi en les eines de transmissió del coneixement i la fase final d’aquest procés seria la perfecta transformació del sistema educatiu per transmetre noves habilitats i actituds i aconseguir així, un aprenentatge més flexible i que posi en dubte segons quins coneixements.

La clau d’aquesta renovació educativa paral·lela a la social és proporcionar els recursos personals necessaris per adaptar-nos a aquesta transformació aprofitant al màxim els seus avantatges i enriquint-nos personalment amb aquesta abundància d’informació.

Us penjo uns vídeos d'en Joan Majó sobre les TIC i els mitjans de comunicació en la societat del segle XXI. Són forces interessants.



Part 1:


Part 2:


Part 3: