Melt

Setmana del 20 al 27 d'abril:

Melt és un projecte centrat en la catalogació de recursos educatius en que el Ministeri d'Educació participa a través del ISFRRP. Està finançat pel programa eContentplus de la Direcció General de la Informació i Mitjà de la Comissió Europea.

Melt ha aconseguit establir una gran base de dades europea d'objectes digital d'aprenentatge, en el qual s'accedeix des del portal europeu per a professirs. Aquest portal incorporarà algunes de les funcionalitats de l'anomenat software social i la web 2.0, com són les valoracions i comentaris dels usuaris, o la gestió de "favorits" a l'estil "delicious". Es pretén amb això que el professorat, com a destinatari del projecte, contribueixi a proporcionar informació sobre els recursos, que reflecteixi la seva acceptació i ús real en diferents contexts d'aprenentatge.

Per arribar a aquest objectiu, en el projecte es va realitzar una primera fase de catalogació professional dels recursos educatius amb cada matèria, els quals van generar una fitxa d'informació sobre el recurs d'acord amb l'estàndard de catalogació LOM. La segona fase, oberta encara a la participació de qualsvol professor interessat, pretén recollir l'anomenada catalogació social que fan els professors que accedeixen al portal a partir dels seus comentaris i valoracions.
En el projecte 'sha investigat especialment en la relació entre dos formes d'abordar l'enriquiment del contingut educatiu: els de priori (abans d'utilitzar) agregats per experts i els a posteriori (després de l'utilització) aportats pels professors.

El projecte Melt continua formant-se al consolidar-se com a servei europeu a través del Learning Resource Exchange (LRE), el qual es continuen afegint nous països i proveïdors de continguts que ofereixen els seus materials als professors europeus a través del portal del LRE.

Una guia preveu als adolescents perquè no cometin delictes a la xarxa

Setmana del 13 al 19 d'abril

El primer problema, ha explicat, és que els nois desconeixen que poden estar cometent delictes, però també ho és la incapacitat dels adults que els envolten per prevenir-los.

La majoria dels nois de 14 a 18 anys que utilitzen Internet de manera habitual desconeixen que moltes de les pràctiques més "normals" de la seva utilització són delites castigats per la llei, i perquè ho entenguin fàcilment el Defensor del Menor ha editat una guia on es comenten casos concrets.

"Baixar-se" música o películes (representa un delicte contra la propietat intel·lectual, sis mesos de presó a dos anys i multa), "penjar" un vídeo sexual d'un company teu (delicte contra la llibertat sexual que pot arribar a la sanció de un a quatre anys de presó) o fer un comentari a favor d'un grup xenòfob (un o dos anys de presó) són delictes delictes que es troben a la xarxa d'internet.

Aquesta situació, el senyor Canalda, Defensor del Menor de la Comunitat de Madrid, és molt més freqüent del que ens imaginem.

Arturo Canalda ha explicat que el primer problema és que els nois desconeixen que poden estar cometent un delicte, però també aquest poc coneixement ve donat pels adults que no tenen interés en parlar mai sobre aquests temes i solucionar problemes, i encara pitjor, que els nens es pensin que a la xarxa ningú els coneix i poden fer el que vulguin.

Per aquest motiu, el Defensor de Menor i la ONG Pantallas Amigas han decidit fer una guia que arribi a tot aquell menor, pares i professors amb informació molt clara sobre que és un delicte dins la xarxa interactiva, de quin grau pot ser aquest i quines conseqüències pot portar a terme.

Segons el Defensor, s'ha constatat un increment en el nombre de menors que participen en delictes greus per Internet relacionats sobretot amb violentar la intimitat personal o sexual, la persecució escolar o la difusió d'actituds sexistes o violentes.

Canalda ha reconegut que molts nois "no entenen" que les descàrregues il·legals són un delicte, encara que insisteix que aquest és més un problema educacional. "No anem a estar perseguint als xavals per això; lo realment útil no és actuar davant aquests petits delictes sinó en els que tenen una incidència directa en les persones: desprestigiar a un company a la xarxa o violentar la seva pàgina web, o la d'un professor. Això té conseqüències demolidores per als xavals", reflexiona Canalda.

Jorge Flores, el director de PantallasAmigas, detalla que ara els menors són també editors de continguts audiovisuals a la xarxa, "tenen una responsabilitat respecte al que publiquen i no tenen referents: ningú els ha sabut advertir".

"Robar una contrasenya és un delicte i fer-se passar per algú també, i ho fan amb molta alegria", explica Flors, mentre Canalda ha demanat que també es consideri delicte l'apologia de l'anorèxia o la bulímia, com succeeix en altres països, però no a Espanya.


Aquesta és una notícia publicada al diari la Vanguardia el dia 27 de març de 2009.

Gates promou a que professors i alumnes tinguin portàtils i recomana més formació a Internet

Setmana del 9 al 15 d'abril:

El fundador de Microsoft anima a aprofitar la caiguda de preus dels ordinadors després de reunir-se amb Zapatero.

El fundador de Microsoft, Bill Gates, ha apostat per aprofitar el descens del preu dels ordinadors personals per fer-los arribar al professorat i als alumnes i ha recomanat també la formació a Internet.
Gates, que s'ha reunit amb el president del govern, José Luís Zapatero, en la seva condició de president de la Fundació Bill i Melinda Gates, ha sigut preguntat en la roda de premsa posterior per l'anunci de l'Executiu de facilitar un ordinador portàtil als alumnes per millorar el sistema educatiu.

Sense fer referència concreta a aquesta iniciativa, ha subratllat la importància que els professors compten amb un ordinador i estiguin formats en les noves tecnologies i ha defensat també l'accés a l'informàtica per part dels alumnes.

Ha recordat amb aquest context que Microsoft ha realitzat projectes amb èxit a escoles espanyoles i ha apostat per estendre'ls.

Feia referència a la implantació de les pissarres digitals en nombrosos centres de primària d'Aragó, que van començar a arribar a les escoles al 2003 gràcies a la col·laboració de Microsoft amb el Govern de la comunitat Autònoma.

La Web 2.0 aplicat a l'educació

Setmana del 6 al 12 d'abril:

La Web 2.0

La Web 2.0 és una forma d'entendre Internet que, amb l'ajuda de noves eines i tecnologies d'ús en la informàtica, promou que l'organització i el flux d'informació depenguin del comportament de les persones que accedeixen a elles, permetent no només un accés més fàcil i centralitzat als continguts, sinó la seva pròpia participació tant en la classificació dels mateixos com la seva pròpia construcció, mitjançant eines cada cop més fàcils i intuitives d'utilitzar.
La Web 2.0 és un concepte, una idea. Per això, canvia de persona en persona, es modifica en cada conversació que es té sobre ella, s'adjunten o es modifiquen aspectes depenent de les necessitats i visions de qui la defineix.

La Web 1.0

La Web 1.0 (és el terme que s'utilitzava per anomenar l'abans de la Web 2.0) es tractava d'un grup de pàgines quasi estàtiques on la gent podia observar continguts predeterminats. Amb l'aparició de sistemes basats en Web (correus electrònics, compres en línia, fòrums, entre d'altres), la Web es va convertir en un espai no només per obtenir dades, sinó per enviar-les, modificar-les i fer transaccions econòmiques amb elles. La Web es va convertir en una plataforma on la gent intercanviava idees, missatges o productes d'acord a les seves necessitats.

Aplicació de la Web 2.0 a l'educació

L'Educació virtual emmarca l'utilització de les noves tecnologies, cap al desenvolupament de metodologies alternatives per l'aprenentatge d'alumnes de poblacions especials que estan limitades per la seva ubicació geogràfica, la qualitat de docència i el temps disponible.
Avui en dia, l'aprenentatge és considerada com una activitat social. Un estudiant no aprèn només del professor i/o del llibre de text ni només a l'aula; aprèn, també, a partir de molts altres agents, com els medis de comunicació, els seus companys, la societat en general, etc.
Encara fa falta un verdader canvi d'actituds en l'educació ja que des de l'explosió d'Internet, la informació està a l'abast de tothom. El professor ha deixat de ser l'orador sagrat, dispensador únic de la ciència. En conseqüència, el seu rol ha de ser definit. Però, realment aquest canvi enacar no s'ha produït i els mestres seguiexen sent aquests oradors. Hem de promoure un aprenentatge col·lectiu.
És aquí on es troba l'oportunitat de les noves tecnologies aplicades a l'educació, així com l'aprofitament de les recents tendències socialitzadores que porta amb ell mateix el projecte de Web 2.0.
Aquest canvi és un procés lent que 's'haurà d'anar formant poc a poc, tenint com a base la comunicació entre educadors i la recerca de retroalimentació significativa per part dels alumnes. Aquest procés de dispersió de la informació de boca en boca és, probablement, la forma més important de transmetre el coneixement sobre l'aplicació, avantatges i inconvenients de les noves tecnologies aplicades a l'educació.

La comununicació educativa reforça les enormes potencialitats comunicatives que ofereixen els entorns virtuals en quant a la socialització. La seva omnipresència fomenta la distribució, intercanvi i circulació d'informació, idees i coneixements. La seva plasticitat permet l'aprehensió sensible de models conceptuals aparellant un enorme salt en la manera d'abordar els objectes de coneixement.
En aquesta creació social de coneixement i intel·ligència, el que es pot promoure en l'educació a distància, utilitzant eines com els edublogs. Existeixen també plataformes d'educació a distància com Blackboard o Moodle amb capacitat per crear fòrums de discussió, on els alumnes es plantegen i fan debats sobre temes de classe. La diferència d'aquestes amb els edublogs recau en l'obertura de dels sistemes: mentre el Blackboard i Moodle estan creades per organitzar grups tancats, limitats per accessos amb contrasenya, els edublogs estan oberts a tot el món, on es pot limitar la col·laboració de temes a un grup d'usuaris, però també es pot posar limitacions parcials, on les col·laboracions principals siguin limitades i els comentaris siguin oberts.

Les persones busquen en l'educació, no coneixements inútils o descontextualitzats, sinó idees rellevants per a la vida diària.

És indispensable que la innovació tecnològica s'acompanyi d'una innovació pedagògica, pel qual és necessari incoroporar els canvis tècnics en l'àmbit de projectes dissenyats i fundamentats des del camp de coneixements de l'educació i, especialment, els cossos docents.
Un entrenament intensiu pels educadors és necessari en el camp de l'educació en línia, però sempre recordant que les noves tendències, o els nous canvis tecnològics, són resultat de cnavis socials profuns i han de ser tractats com tals. Clar que és necessari un entrenament tècnic pels docents, però és important estructurar entrenaments pedagògics i socials en ells mateixos, per promoure un bon ús de les noves eines, de les noves tendències i, així, aprofitar la força col·laborativa que es genera en les noves generacions.
Integrar als alumnes en moments claus del procés educatiu i no només veure'ls com receptius passius d'informació amb breus moments de participació, és el principal repte de l'educació virtual.


Per finalitzar, us deixo una presentació per entendre millor l'evolució de les diferents aplicacions d'Internet i els orígens de les diferents webs existents

http://www.slideshare.net/Alumnos/web-10-web-20-web-30

Ensenyar les TIC, educar amb les TIC

Setmana del 30 de març al 5 d'abril:

En els últims anys, hem assistit a un acens imparable dels canvis en la nostra societat, canvis en els hàbits de la vida de les persones, canvis en els valors dels ciutadans, i canvis en la ciència, en la tecnologia i en l'àmbit social, que s'han anat multiplicant tant en la seva dimensió com en la seva freqüència i impacte, amb una tendència a seguir creixent i a intensificar-se. En aquest escenari, els sistemes educatius no han quedat al marge i encara d'una manera més lenta, s'han anat produint adequacions per ajustar-se als nous paradigmes i a les noves necessitats cognoscitives del futur, en les que ja tenen una gran importància les noves tecnologies de les comunicacions i la informació (TIC).

En aquest sentit, un aspecte molt rellevant en l'educació és el referit a l'ús de les TIC com a part del procés de l'aprenentage. La tecnologia en relació amb l'eduació pot adoptar tres formes diferents: com a objecte, com a aspecte o com a medi. A això, s'hauria d'afegir que les tecnologies s'utilitzen en els centres educatius per a treballs d'administració i organització (distribució d'horaris, repartiment de feines, pagament de nòmines, etc.) encara que en aquests casos no formin part del procés d'aprenentatge dit, ja que no actuen com a ajuda a l'aula o a l'escola.

L'utilització com a objecte es produeix quan s'aprèn sobre aquestes tecnologies sota la forma de cursos com a "ensenyament de l'ordinador" o "informàtica". Aquest maneig està molt extès i ha entrat en la programació escolar, en especial, en l'ensenyament de secundària. Els alumnes es van familiaritzant amb els aspectes més importants de les tecnologies de la informació com a fenomen social dominant i amb la finalitat de preveure l'analfabetisme informàtic.

El repte, en aquest àmbit a l'actualitat, és passar d'impartir cursos introductoris d'informàtica a desenvolupar cursos de major profunditat i complexitat, incidint menys en qüestions tècniques i més en valors, explicant als alumnes les avantatges i possibilitat de les TIC, així com les repercussions negatives que poden derivar-se d'un ús inapropiat o inadequat d'aquestes.

En el cas de les TIC com a aspecte, s'està subratllant les aplicacions concretes de dites tecnologies en l'ensenyament, de manera com s'estan utilitzant en la pràctica professional i en el món empresarial. Aquest ús està molt extès en la formació professional o en la formació assistida per ordinador. Actualment, una formació professional sense aquest tipus de tecnologia és impensable, el qual el seu objectiu principal ha de ser la formació pel treball.

Aquest aspecte de l'ús de les TIC en l'educació pot utilitzar-se per a la definició de programes de formació a la demanda o a distància, així com per a l'organització de programes d'atenció a la diversitat, a través dels quals els sistemes educatius, bé a través dels decrets educatius, bé a través de les programacions a l'aula, donin resposta a les necessitats educatives de les societats complexes com la nostra.

Per últim, en el cas de l'utilització de les TIC com a mitjà d'ensenyament i aprenentatge s'entén que les dites tecnologies són l'eina, el medi, a través del qual els docents poden ensenyar i els alumne poden aprendre. Els instruments que es poden utilitzar són molt variats i poden utilitzar-se en els més diversos camps de coneixement: exercicis de mecanització, sistemes d'aprenentatge individual, simulacions, programes hipermèdia, sistemes de tutories, xarxes educatives, etc. En aquest cas, les tecnologies són el medi que s'utilitza com a ajuda del procés d'ensenyament i d'aprenentatge i no pel seu contingut (com en el cas quan s'utilitza com a objecte d'aprenentatge). És el que es pot anomenar com a "formació amb els medis" i no "pels medis", en els quals les TIC són la clau per a fomentar la curiositat dels alumnes, accedir a un major i més variat número de fonts d'informació, o desenvolupar capacitats tècniques per a la comprensió i l'ús dels llenguatges informàtics.

En definitiva, sembla necessària una revolució de les estratègies i els enfocaments en el camp educatiu en un doble sentit: per una part, per adequar els sistemes informàtics a les noves necessitats educatives de professors i alumnes i, per l'altra part, per afavorir l'aprofitament dels més recents desenvolupaments de les tecnologies de les comunicacions i la informació. Això va a favor del sistema educatiu i de la societat en conjunt, ja que permetrà incrementar la productivitat de l'escola i millorar la formació dels mestres.