La Web 2.0 aplicat a l'educació

Setmana del 6 al 12 d'abril:

La Web 2.0

La Web 2.0 és una forma d'entendre Internet que, amb l'ajuda de noves eines i tecnologies d'ús en la informàtica, promou que l'organització i el flux d'informació depenguin del comportament de les persones que accedeixen a elles, permetent no només un accés més fàcil i centralitzat als continguts, sinó la seva pròpia participació tant en la classificació dels mateixos com la seva pròpia construcció, mitjançant eines cada cop més fàcils i intuitives d'utilitzar.
La Web 2.0 és un concepte, una idea. Per això, canvia de persona en persona, es modifica en cada conversació que es té sobre ella, s'adjunten o es modifiquen aspectes depenent de les necessitats i visions de qui la defineix.

La Web 1.0

La Web 1.0 (és el terme que s'utilitzava per anomenar l'abans de la Web 2.0) es tractava d'un grup de pàgines quasi estàtiques on la gent podia observar continguts predeterminats. Amb l'aparició de sistemes basats en Web (correus electrònics, compres en línia, fòrums, entre d'altres), la Web es va convertir en un espai no només per obtenir dades, sinó per enviar-les, modificar-les i fer transaccions econòmiques amb elles. La Web es va convertir en una plataforma on la gent intercanviava idees, missatges o productes d'acord a les seves necessitats.

Aplicació de la Web 2.0 a l'educació

L'Educació virtual emmarca l'utilització de les noves tecnologies, cap al desenvolupament de metodologies alternatives per l'aprenentatge d'alumnes de poblacions especials que estan limitades per la seva ubicació geogràfica, la qualitat de docència i el temps disponible.
Avui en dia, l'aprenentatge és considerada com una activitat social. Un estudiant no aprèn només del professor i/o del llibre de text ni només a l'aula; aprèn, també, a partir de molts altres agents, com els medis de comunicació, els seus companys, la societat en general, etc.
Encara fa falta un verdader canvi d'actituds en l'educació ja que des de l'explosió d'Internet, la informació està a l'abast de tothom. El professor ha deixat de ser l'orador sagrat, dispensador únic de la ciència. En conseqüència, el seu rol ha de ser definit. Però, realment aquest canvi enacar no s'ha produït i els mestres seguiexen sent aquests oradors. Hem de promoure un aprenentatge col·lectiu.
És aquí on es troba l'oportunitat de les noves tecnologies aplicades a l'educació, així com l'aprofitament de les recents tendències socialitzadores que porta amb ell mateix el projecte de Web 2.0.
Aquest canvi és un procés lent que 's'haurà d'anar formant poc a poc, tenint com a base la comunicació entre educadors i la recerca de retroalimentació significativa per part dels alumnes. Aquest procés de dispersió de la informació de boca en boca és, probablement, la forma més important de transmetre el coneixement sobre l'aplicació, avantatges i inconvenients de les noves tecnologies aplicades a l'educació.

La comununicació educativa reforça les enormes potencialitats comunicatives que ofereixen els entorns virtuals en quant a la socialització. La seva omnipresència fomenta la distribució, intercanvi i circulació d'informació, idees i coneixements. La seva plasticitat permet l'aprehensió sensible de models conceptuals aparellant un enorme salt en la manera d'abordar els objectes de coneixement.
En aquesta creació social de coneixement i intel·ligència, el que es pot promoure en l'educació a distància, utilitzant eines com els edublogs. Existeixen també plataformes d'educació a distància com Blackboard o Moodle amb capacitat per crear fòrums de discussió, on els alumnes es plantegen i fan debats sobre temes de classe. La diferència d'aquestes amb els edublogs recau en l'obertura de dels sistemes: mentre el Blackboard i Moodle estan creades per organitzar grups tancats, limitats per accessos amb contrasenya, els edublogs estan oberts a tot el món, on es pot limitar la col·laboració de temes a un grup d'usuaris, però també es pot posar limitacions parcials, on les col·laboracions principals siguin limitades i els comentaris siguin oberts.

Les persones busquen en l'educació, no coneixements inútils o descontextualitzats, sinó idees rellevants per a la vida diària.

És indispensable que la innovació tecnològica s'acompanyi d'una innovació pedagògica, pel qual és necessari incoroporar els canvis tècnics en l'àmbit de projectes dissenyats i fundamentats des del camp de coneixements de l'educació i, especialment, els cossos docents.
Un entrenament intensiu pels educadors és necessari en el camp de l'educació en línia, però sempre recordant que les noves tendències, o els nous canvis tecnològics, són resultat de cnavis socials profuns i han de ser tractats com tals. Clar que és necessari un entrenament tècnic pels docents, però és important estructurar entrenaments pedagògics i socials en ells mateixos, per promoure un bon ús de les noves eines, de les noves tendències i, així, aprofitar la força col·laborativa que es genera en les noves generacions.
Integrar als alumnes en moments claus del procés educatiu i no només veure'ls com receptius passius d'informació amb breus moments de participació, és el principal repte de l'educació virtual.


Per finalitzar, us deixo una presentació per entendre millor l'evolució de les diferents aplicacions d'Internet i els orígens de les diferents webs existents

http://www.slideshare.net/Alumnos/web-10-web-20-web-30