En els últims anys, hem assistit a un acens imparable dels canvis en la nostra societat, canvis en els hàbits de la vida de les persones, canvis en els valors dels ciutadans, i canvis en la ciència, en la tecnologia i en l'àmbit social, que s'han anat multiplicant tant en la seva dimensió com en la seva freqüència i impacte, amb una tendència a seguir creixent i a intensificar-se. En aquest escenari, els sistemes educatius no han quedat al marge i encara d'una manera més lenta, s'han anat produint adequacions per ajustar-se als nous paradigmes i a les noves necessitats cognoscitives del futur, en les que ja tenen una gran importància les noves tecnologies de les comunicacions i la informació (TIC).
En aquest sentit, un aspecte molt rellevant en l'educació és el referit a l'ús de les TIC com a part del procés de l'aprenentage. La tecnologia en relació amb l'eduació pot adoptar tres formes diferents: com a objecte, com a aspecte o com a medi. A això, s'hauria d'afegir que les tecnologies s'utilitzen en els centres educatius per a treballs d'administració i organització (distribució d'horaris, repartiment de feines, pagament de nòmines, etc.) encara que en aquests casos no formin part del procés d'aprenentatge dit, ja que no actuen com a ajuda a l'aula o a l'escola.
L'utilització com a objecte es produeix quan s'aprèn sobre aquestes tecnologies sota la forma de cursos com a "ensenyament de l'ordinador" o "informàtica". Aquest maneig està molt extès i ha entrat en la programació escolar, en especial, en l'ensenyament de secundària. Els alumnes es van familiaritzant amb els aspectes més importants de les tecnologies de la informació com a fenomen social dominant i amb la finalitat de preveure l'analfabetisme informàtic.
El repte, en aquest àmbit a l'actualitat, és passar d'impartir cursos introductoris d'informàtica a desenvolupar cursos de major profunditat i complexitat, incidint menys en qüestions tècniques i més en valors, explicant als alumnes les avantatges i possibilitat de les TIC, així com les repercussions negatives que poden derivar-se d'un ús inapropiat o inadequat d'aquestes.
En el cas de les TIC com a aspecte, s'està subratllant les aplicacions concretes de dites tecnologies en l'ensenyament, de manera com s'estan utilitzant en la pràctica professional i en el món empresarial. Aquest ús està molt extès en la formació professional o en la formació assistida per ordinador. Actualment, una formació professional sense aquest tipus de tecnologia és impensable, el qual el seu objectiu principal ha de ser la formació pel treball.
Aquest aspecte de l'ús de les TIC en l'educació pot utilitzar-se per a la definició de programes de formació a la demanda o a distància, així com per a l'organització de programes d'atenció a la diversitat, a través dels quals els sistemes educatius, bé a través dels decrets educatius, bé a través de les programacions a l'aula, donin resposta a les necessitats educatives de les societats complexes com la nostra.
Per últim, en el cas de l'utilització de les TIC com a mitjà d'ensenyament i aprenentatge s'entén que les dites tecnologies són l'eina, el medi, a través del qual els docents poden ensenyar i els alumne poden aprendre. Els instruments que es poden utilitzar són molt variats i poden utilitzar-se en els més diversos camps de coneixement: exercicis de mecanització, sistemes d'aprenentatge individual, simulacions, programes hipermèdia, sistemes de tutories, xarxes educatives, etc. En aquest cas, les tecnologies són el medi que s'utilitza com a ajuda del procés d'ensenyament i d'aprenentatge i no pel seu contingut (com en el cas quan s'utilitza com a objecte d'aprenentatge). És el que es pot anomenar com a "formació amb els medis" i no "pels medis", en els quals les TIC són la clau per a fomentar la curiositat dels alumnes, accedir a un major i més variat número de fonts d'informació, o desenvolupar capacitats tècniques per a la comprensió i l'ús dels llenguatges informàtics.
En definitiva, sembla necessària una revolució de les estratègies i els enfocaments en el camp educatiu en un doble sentit: per una part, per adequar els sistemes informàtics a les noves necessitats educatives de professors i alumnes i, per l'altra part, per afavorir l'aprofitament dels més recents desenvolupaments de les tecnologies de les comunicacions i la informació. Això va a favor del sistema educatiu i de la societat en conjunt, ja que permetrà incrementar la productivitat de l'escola i millorar la formació dels mestres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada