Aplicació de la Pissarra Digital a l'escola

Setmana del 23 al 29 de març:

La revolució de la informació i la comunicació és ja una realitat i la societat no es pot comprendre sense la imparable influència de les noves tecnologies.

La incorporació dels ordinadors obre una enorme gama de possibilitat i de concrecions que condueix a multitud d'experiències diverses.

L'objectiu de l'ensenyament és que l'alumne aprengui determinats continguts ja establerts així com l'autoaprenentatge. Aquest és l'objectiu final de la Pissarra Digital, aconseguir que la tecnologia enriqueixi les pràctiques educatives (i no sigui un nou canal) i millorar qualitativa i quantitativament l'aprenentatge de l'alumne.

Al desembre, molts professors d'escoles van assistir a les jornades "Ensenyar amb les TIC, una finestra al futur". Allà van conèixer les noves tendències d'aprenentatges significatius a través de les TIC. Els mestres van sortir amb la idea d'introduir els ordinadors a l'aula (si la PD està en la pròpia aula, s'utilitzarà més que si hi ha que traslladar a tots els alumnes a l'aula d'informàtica).
Posteriorment, per prendre major contacte amb la realitat aquest grup de professors, els de l'escola CEIP "Vistalegre" van visitar el col·legi Anita Arnao de Mula, que en l'actualitat té 10 pissarres digitals i una pissarra digital interactiva. Allà van recollir informació més detallada de la part tècnica, a l'hora de muntar l'equip, així com de les aplicacions didàctiques que es portan a terme.

Els motius que impulsen l'ús de les PD són els següents:
1. La pissarra digital resulta molt fàcil d'utilitzar. Enseguida s'aprèn tot el necessari per començar. El professorat es familiaritza ràpidament amb el sistema, i encara que a vegades haurà de realitzar esforços complementaris, en general, el seu maneig no suposarà una major dedicació.
2. Suposa una font inesgotable d'informació multimèdia i interactiva de manera immediata a l'aula que permet aprofitar didàcticament molts materials realitzats per professors, alumnes i persones alienes al món educatiu.
3. La pissarra digital a l'aula de classe obre una finestra al món i actua com a germen d'innovació i cooperació ja que possibilita accedir a la immensa base de coneixement d'Internet, compartir i comentar tot tipus de materials i treballs seleccionats o realitzats pels professors i els estudiants.
4. L'accés a la informació es realitza de manera immediata. No fa falta dedicar molt de temps a preparar materials, només fa falta conèixer la seva existència a Internet. I quan es consulten abans de la classe, la seva revisió resulta ser gratificant i enriquidora.
5. Possibilita que les classes poden ser més dinàmiques, vistoses i audiovisuals, facilitant als estudiants el seguiment de les explicacions del professorat.
6. Els alumnes estan més atents, motivats i interessats pels treballs. Els temes que es tracten a la classe s'aproximen més a les seves experiències prèvies. Els resulta més fàcil relacionar les coses noves amb el que ja saben.
7. Els alumnes tenen un paper més actiu en les activitats de la classe, participen més, tenen més autonomia.
8. El professorat augmenta la seva autoestima professional: està utilitzant les tecnologies avançades, ha millorat el fer docent, millora la formació de l'alumnat... Explora a Internet i investiga a la classe. Amb els temps va descobrint noves possibilitats metodològiques i molts nous recursos aplicables (sobretot a Internet) pel tractament de la diversitat.
9. Facilita el tractament de la diversitat, ja que permet la presentació d'una gran varietat de recursos.

Els elements bàsics que constitueixen una pissarra digital són:
- Un ordinador multimèdia, amb DVD, altaveus i micròfon.
- Un teclat i un ratolí inal·làmbric poden facilitar la participació dels estudiants des de la seva pròpia taula.
- Una connexió de l'ordinador a Internet d'alta velocitat.
- UN vídeo projector, situat preferentment en el sostre, i accionat amb un mando a distància.
- Una pissarra blanca o pantalla (que pot ser simplement una paret blanca). És preferible la pissarra blanca, perquè permet realitzar anotacions sobre les imatges i textos que s'estan projectant.

L'ús de les TIC a les escoles

Setmana 16 al 22 de març:

La Vanguardia va publicar un article de Mercè Beltran sobre l'ús de les TIC a les escoles.
Parla del Second Information Technology in Education Study 2006 (SITES 2006), promogut per l'Associació Internacional per a l'Avaluació del Rendiment Educatiu, que analitza l'ús i l'aplicació de les TIC i la seva influència en els mètodes d'ensenyament de 22 sistemes educatius: Noruega, França, Estònia, Dinamarca, Tailàndia, Sud-Àfrica, Eslovènia, Singapur, Rússia, Ontàrio, Moscou, Lituània, Japó, Itàlia, Israel, Hong Kong, Finlàndia, Taipé, Xile, Alberta i Catalunya.

La notícia és la següent: http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080821/53524347828.html

Una de les conclusions que trobem en aquest article sobre que Catalunya estigui per la cua dels països amb ordinadors a la majoria d'aules recau la culpa en els educadors per no utilitzar el seu ús. Això succeeix, com a conseqüència que els ordinadors estan concentrats en les aules d'informàtica en ves d'estar repartits per les aules i donar-lis més utilització i aprenentatge.
També s'ha de dir que això depèn de la direcció de cada centre.


En definitiva, crec que s'hauria d'implantar com una mena de llei o pacte entre totes les escoles per implantar l'ús d'ordinadors a les aules.

Noves Tecnologies i Educació, Joan Majó

Hola a tots i a totes!

Per ser el primer dia, us comentaré una conferència que vaig trobar molt interessant de Joan Majó sobre les Noves Tecnologies i l'Educació.

Joan Majó, expert de la Unió Europea en Societat de la Informació i president de l’Information Society Forum, comença exposant els principis sobre els quals es fonamenta la relació entre les TIC i l’educació a les escoles. Aquests tres punts són: com s’ensenyen les noves tecnologies, com s’ensenya a utilitzar-les i els canvis que aquestes provoquen en la societat i que ,a la vegada , es tradueixen o s’haurien de traduir en canvis en el sistema educatiu.

En el marc d’aquest canvi, es troba el pas d’una societat industrial a una societat del coneixement. En Joan Majó defineix aquesta realitat com el producte del desenvolupament de les tecnologies que treballen amb els nombres i la digitalització de la informació. És a dir, actualment els coneixements i els recursos per trobar informació es troben en gran quantitat i són com "com un diluvi”.

La manca d’informació ja no existeix i ara el problema radica en el fet de processar d’una manera correcta o incorrecta la informació.

Tot seguit, en Joan Majó, fa referència al nou paper dels mestres, que hauran de fer una tria selectiva de la informació, per així valorar els seus continguts i saber transmetre’ls als alumnes compartint i debatint el seu significat.

El sistema educatiu també ha de canviar, tenint en compte que ,actualment, la informació té un valor absolutament temporal i cada vegada la seva vida és més curta. Dit d’una altra manera, en acabar uns estudis no tenim la garantia de ser persones completament formades per desenvolupar una professió sense continuar aprenent i reciclant-nos.

També la importància que se li conferia al fet d’acumular i memoritzar un nombre important de coneixements ha desaparegut, donant pas a la facultat per saber adaptar-se a les noves necessitats del mercat i demostrar una ràpida facilitat per aprendre coses quan ho necessitem.

A continuació, Joan Majó, incideix en el fet que en un futur el llenguatge audiovisual ocuparà el lloc del llenguatge escrit i serà imprescindible saber interpretar-lo i treure les conclusions adequades perquè el seu impacte no sigui negatiu o comercial, sobretot en el procés de formació de les persones. El canvi , de la societat s’ha traduït en un canvi en les eines de transmissió del coneixement i la fase final d’aquest procés seria la perfecta transformació del sistema educatiu per transmetre noves habilitats i actituds i aconseguir així, un aprenentatge més flexible i que posi en dubte segons quins coneixements.

La clau d’aquesta renovació educativa paral·lela a la social és proporcionar els recursos personals necessaris per adaptar-nos a aquesta transformació aprofitant al màxim els seus avantatges i enriquint-nos personalment amb aquesta abundància d’informació.

Us penjo uns vídeos d'en Joan Majó sobre les TIC i els mitjans de comunicació en la societat del segle XXI. Són forces interessants.



Part 1:


Part 2:


Part 3: